Guillermo Colomer guanya el Premi Lletraferit de Novel·la amb un thriller històric, polític i identitari

L’escriptor Guillermo Colomer és el guanyador del II Premi Lletraferit
de Novel·la amb l’obra "L’últim dels valencians", tal com es va fer
públic en la Gala de Sant Joan organitzada la nit del divendres 21 de
juny en l’edifici Veles e Vents, en la Marina de València. L’acte,
conduït per la presentadora gandienca Maria Fuster i amb l’actuació
musical de l’alcoià Joe Pask, va comptar amb l’assistència d’unes 200
persones del món de la cultura, la política i la societat valenciana,
que van contribuir amb la seua presència a donar una ferma continuïtat a
la segona edició dels premis literaris organitzats per Ediciones Plaza,
Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit. Segons va apuntar
l’editor Toni Sabater, s’hi havien presentat un total de 18 originals,
que aspiraven als guardons de novel·la i novel·la juvenil, dotats amb
5.000 € i 1.500 € respectivament.

Guillermo Colomer (Alzira, 1966) ha obtingut el Premi Lletraferit de
Novel·la amb la seua segona novel·la, L’últim dels valencians, un
thriller que es remunta a la tensió viscuda al si de la Dreta Regional
Valenciana en els moments previs a la Guerra Civil i que conjuga les
peripècies clàssiques del gènere amb la presència diversa, determinant i
potent de les diferents generacions d’una família fins als nostres dies,
alhora que planteja una ucronia política de conseqüències decisives per
al conjunt del poble valencià, mitjançant el transsumpte de personatges
ben reconeixibles, com ara l’escriptor Joan Fuster. L’autor, que és
registrador de la propietat i notari a Figueres, havia publicat
anteriorment Circa Sucronem (Denes, 2012), una  novel·la sobre la
pantanada de Tous.

Pel que fa al II Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, lliurat en la
mateixa Gala de Sant Joan, el guanyador ha sigut l’experimentat
escriptor en el camp de la literatura per a jóvens Ivan Carbonell
(València, 1979), amb "El traficant de nits", una història ambientada en
el Camp de Túria, en què un dels personatges habituals de les obres de
l’autor, la contestana Helen Finch, resseguix les passes d’unes
misterioses desaparicions de xiques relacionades amb l’antiga casa
d’estiueig del principal patriarca de la Renaixença valenciana, Teodor
Llorente.

L’escriptor i assagista Joan Francesc Mira és homenatjat per la seua
trajectòria

Per una altra banda, en l’acte també es va lliurar el I Premi
Lletraferit de Cultura Valenciana a l’escriptor, assagista, traductor i
antropòleg Joan Francesc Mira (València, 1939), en reconeixement de la
seua dilatada trajectòria en el camp del pensament i les lletres
valencianes. En paraules de l’historiador Vicent Baydal, qui va fer una
lloa de la seua figura, “les seues obres quedaran en la història com a
fites cabdals de l’inici d’una època en què els valencians vam començar
novament a renàixer”. El reconegut autor es va mostrar molt satisfet per
l’homenatge i els fervorosos aplaudiments que li van atorgar els
nombrosos assistents, en la mateixa ciutat de València on va nàixer.