La terra pren literalment l’escenari amb l’estrena d’Horta, el nou espectacle familiar de L’Horta Teatre
- Cavallons, basquets o pluja i 350 quilos de terra són alguns del elements que pugen a escena en aquesta proposta experièncial, per a espectadors de 3 a 6 anys i aforament reduït, on el públic entra en contacte físicament amb el camp i la natura.
- La peca barreja la antiga història d’amor de dos llauradors amb els aromes, les textures, les paraules pròpies, les cançons populars i els refranys d’una herència cultural en perill d’extinció dins d’una societat que ha canviat la terra per l’asfalt.
- El 2 i 16 de desembre per al públic general o del 26 al 21 de desembre i del 7 al 25 de gener en funcions escolars, pot gaudir-se d’esta nova proposta a Sala L’Horta, el centre que la companyia valenciana L’Horta Teatre gestiona a la pedania de València, Castellar- Oliveral.
Uns
350 quilos de terra traslladen, literalment, el món del camp a
l’escenari en Horta, la
nova proposta d’Horta Teatre. Després
de passar per FIET (Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes
Balears), el proper 2
de desembre s’estrena oficialment esta
peca, indicada per
a espectadors entre 3 i 6 anys, que recupera
els arrels d’una societat agrícola cada volta més oblidada.
El proper diumenge, a les 12 i 18h, i el 16 de desembre amb els mateixos horaris, estan programades funcions obertes al públic general, mentre que les escolars seran del 26 de novembre al 21 desembre i del 7 al 25 de gener. La Sala Horta, centre gestionat per la companyia valenciana i envoltat per camps a la pedania de València, Oliveral-Castellar, acull esta proposta íntima, sensitiva i experièncial, que es representa per a un aforament reduït,amb un màxim de 80 persones per funció.
Pau Pons és la creadora i directora de l’espectacle, el segon que realitza amb Horta Teatre, després de Martina i el Bosc de Paper. Un dels seus darrers treballs creatius, Les Set Diferències, ha obtingut el Premi de Les Arts Escèniques 2018 al ‘Millor Espectacle per a Xiquets i Xiquetes’. En la seua opinió, crear una peca familiar és un repte tan important o més que fer-la per a adults: “t’has de posar-te als ulls i a la pell d’uns espectadors que tan sols han viscut 3, 4 ó 5 anys, mentre que tu ja en tens quaranta. L’esforç és major perquè la seua experiència vital, els seus referents i interessos, la seua capacitat de sorpresa és totalment diferent”, assenyala l’autora, per a qui la clau és anar a l’essència. “Per això a Horta contem la història a través de la matèria, palpant la terra, de manera que el públic eix del teatre amb les mans brutes, el cap bullint d’històries i el cabàs ple de verdures”, comenta l’autora.
UNA PROPOSTA BASADA A L’EXPERIÈNCIA I LES EMOCIONS PER A POSAR EN VALOR LA CULTURA DEL CAMP I LA TERRA
L’espectacle naix de l’experiència personal de Pons, ja que els seus iaios eren llauradors. "De menuda vinculava la vida al camp amb els meus iaios de manera natural perquè estava sempre present, en el menjar, en el paisatge, en la manera de parlar, de cantar... en tot”. L’autora comenta que, a mesura que es va fer major, va perdre el lligam amb eixe tipus de vida: “anaren faltant els iaios, es varen vendre les terres... l'únic enllaç que em queda són els records de mon pare i els meus per a contar-los-els als meus fills, que ja no viuran eixe tipus de vida".
Per això la peca es planteja com un homenatge als aspectes humans i positius d’estar en contacte amb la natura. “Amb Horta volia plantar una llavoreta en cada espectador, adults i xiquets, per a que no es perda la cultura vinculada a la terra, a allò que ens dona de menjar i que ha alimentat la nostra herència cultural”, afirma la dramaturga, preocupada per l'ús abusiu de les pantalles, que sovint ens allunya de la realitat que ens envolta.
“L’obra té una component sensorial molt important, el públic ajuda a les actrius a llaurar, a plantar, a arruixar... i és meravellós el silenci que es crea quan grans i menuts es queden mirant l’aigua caure. Hi ha certa màgia als processos naturals que molts descobreixen o redescobreixen”, assegura la directora d’un espectacle que enllaça amb una línia d’investigació escènica de la companyia, “arriscada però, al mateix temps, molt responsable perquè respecta el mode d’aprendre dels xiquets: l’experiència”, matisa Pons.
Les actrius Joana Alfonso i Esther López condueixen una funció que es planteja com un recorregut. Comença al trosset d’horta traslladada a l’escenari, on el públic aprèn a preparar i treballar el camp. Després travessen una cebera - la reproducció d’aquesta construcció agrícola tradicional - on van descobrint tresors i records dels iaios de les protagonistes que, com els de l’autora, eren llauradors.
En eixir d’aquest passadís, es troben al món de la representació, on ajuden a les actrius anarrar la història d’amor dels seus avantpassats. I per últim, una pluja sorprèn als espectadors dins del teatre, connectant de nou el fet escènic amb la natura. “És un momentquasi de realisme màgic, que serveix per a nodrir la terra, però també les sensacions i emocions del públic”, comenta Pons.
En definitiva, Horta suposa una experiència compartida per grans i menuts, on els espectadors pugen a l’escenari, interactuen amb els personatges, coneixen cants de batre i cançons populars, entre cavallons es troben amb objectes i paraules lligades a l’agricultura, aprenen els secrets per a plantar i fer créixer una bona collita, gaudeixen dels xicotets regals de la vida en plena natura i entren en contacte amb tota una herència cultural que roman soterrada a la terra protagonista de l’espectacle, un univers complet que espera a ser redescobert.
El proper diumenge, a les 12 i 18h, i el 16 de desembre amb els mateixos horaris, estan programades funcions obertes al públic general, mentre que les escolars seran del 26 de novembre al 21 desembre i del 7 al 25 de gener. La Sala Horta, centre gestionat per la companyia valenciana i envoltat per camps a la pedania de València, Oliveral-Castellar, acull esta proposta íntima, sensitiva i experièncial, que es representa per a un aforament reduït,amb un màxim de 80 persones per funció.
Pau Pons és la creadora i directora de l’espectacle, el segon que realitza amb Horta Teatre, després de Martina i el Bosc de Paper. Un dels seus darrers treballs creatius, Les Set Diferències, ha obtingut el Premi de Les Arts Escèniques 2018 al ‘Millor Espectacle per a Xiquets i Xiquetes’. En la seua opinió, crear una peca familiar és un repte tan important o més que fer-la per a adults: “t’has de posar-te als ulls i a la pell d’uns espectadors que tan sols han viscut 3, 4 ó 5 anys, mentre que tu ja en tens quaranta. L’esforç és major perquè la seua experiència vital, els seus referents i interessos, la seua capacitat de sorpresa és totalment diferent”, assenyala l’autora, per a qui la clau és anar a l’essència. “Per això a Horta contem la història a través de la matèria, palpant la terra, de manera que el públic eix del teatre amb les mans brutes, el cap bullint d’històries i el cabàs ple de verdures”, comenta l’autora.
UNA PROPOSTA BASADA A L’EXPERIÈNCIA I LES EMOCIONS PER A POSAR EN VALOR LA CULTURA DEL CAMP I LA TERRA
L’espectacle naix de l’experiència personal de Pons, ja que els seus iaios eren llauradors. "De menuda vinculava la vida al camp amb els meus iaios de manera natural perquè estava sempre present, en el menjar, en el paisatge, en la manera de parlar, de cantar... en tot”. L’autora comenta que, a mesura que es va fer major, va perdre el lligam amb eixe tipus de vida: “anaren faltant els iaios, es varen vendre les terres... l'únic enllaç que em queda són els records de mon pare i els meus per a contar-los-els als meus fills, que ja no viuran eixe tipus de vida".
Per això la peca es planteja com un homenatge als aspectes humans i positius d’estar en contacte amb la natura. “Amb Horta volia plantar una llavoreta en cada espectador, adults i xiquets, per a que no es perda la cultura vinculada a la terra, a allò que ens dona de menjar i que ha alimentat la nostra herència cultural”, afirma la dramaturga, preocupada per l'ús abusiu de les pantalles, que sovint ens allunya de la realitat que ens envolta.
“L’obra té una component sensorial molt important, el públic ajuda a les actrius a llaurar, a plantar, a arruixar... i és meravellós el silenci que es crea quan grans i menuts es queden mirant l’aigua caure. Hi ha certa màgia als processos naturals que molts descobreixen o redescobreixen”, assegura la directora d’un espectacle que enllaça amb una línia d’investigació escènica de la companyia, “arriscada però, al mateix temps, molt responsable perquè respecta el mode d’aprendre dels xiquets: l’experiència”, matisa Pons.
Les actrius Joana Alfonso i Esther López condueixen una funció que es planteja com un recorregut. Comença al trosset d’horta traslladada a l’escenari, on el públic aprèn a preparar i treballar el camp. Després travessen una cebera - la reproducció d’aquesta construcció agrícola tradicional - on van descobrint tresors i records dels iaios de les protagonistes que, com els de l’autora, eren llauradors.
En eixir d’aquest passadís, es troben al món de la representació, on ajuden a les actrius anarrar la història d’amor dels seus avantpassats. I per últim, una pluja sorprèn als espectadors dins del teatre, connectant de nou el fet escènic amb la natura. “És un momentquasi de realisme màgic, que serveix per a nodrir la terra, però també les sensacions i emocions del públic”, comenta Pons.
En definitiva, Horta suposa una experiència compartida per grans i menuts, on els espectadors pugen a l’escenari, interactuen amb els personatges, coneixen cants de batre i cançons populars, entre cavallons es troben amb objectes i paraules lligades a l’agricultura, aprenen els secrets per a plantar i fer créixer una bona collita, gaudeixen dels xicotets regals de la vida en plena natura i entren en contacte amb tota una herència cultural que roman soterrada a la terra protagonista de l’espectacle, un univers complet que espera a ser redescobert.
Comentarios
Publicar un comentario